Proves de projecció a Sant Climent de Taüll. Foto: DGABMP, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
.
És molt complex establir una seriació història suficientment representativa de la identitat artística catalana que aconsegueixi la fita impossible d'acontentar a tothom. Una successió que vagi de l'antic al postmodern que alterni moments forts i febles lligada –com no pot ser d'altra manera– a l'evolució social política i econòmica de Catalunya en tant que fet cultural diferenciat.
A grans trets tots estem conformes en refermar que s'inicia al temps del romànic, reneix amb el modernisme i s'expandeix internacionalment en la modernitat mercès al reconeixement d'individualitats artístiques abastament conegudes. En definitiva en considerar que la línia del temps de l'art català comença a Taüll, un indret dels pirineus orientals prop de França i d'Andorra.
És en aquest nucli rural de la Vall de Boí on floreix una joia del romànic llombard: Sant Climent de Taüll, església que fou consagrada el 1123 i ha estat sempre quelcom important. Més enllà del que suposa ser un monument patrimoni de la humanitat Taüll és, segueix essent, una fita de primer ordre en la contemporaneïtat catalana.
Ens agradaria remarcar que aquesta edificació romànica, subjecte patrimonial número u de la cultura catalana, ha restat impassible a la terrabastada de l'arquitectura i l'urbanisme d'inspiració tirolesa que en els darrers anys, de la mà del boom turístic, ha envaït el poble i el seu terme municipal. Ha encaixat i superat totes les vicissituds que des de fa cent anys li han anat caient a sobre. Sempre ha aflorat, mai ha perdut la seva vàlua i el seu poder simbòlic ha prevalgut.
Arribats a aquest punt voldríem convidar-vos a fer l'exercici d'interrelacionar aquest fet de permanència i/o manteniment de Taüll en l'actualitat artística catalana amb la possibilitat d'assolir una concepció dinàmica del patrimoni artístic i cultural català.
Arrel de debats recents (tècnics i experts versus representants de la població, organització patrimonial central versus territorial) sobre les obres que s'estan fent a l'església, de nou apareix Sant Climent com un clar referent de cara a bastir i procurar concepcions avançades del patrimoni artístic i cultural.
El nostre interès per aquestes qüestions ve de lluny de l'època d'estudiant d'història de l'art. Per tal d'interpretar aquest fenomen aviat farà vint-i-cinc anys (el 1990) * acudírem a la terminologia dels processos informàtics per crear unes figures clau definidores dels diferents esdeveniments, d'aquesta manera distingíem els protagonistes següents (“justificats” pel pas de la imatgeria analògica a la digital):
.
Taüll 1.1 = les pintures originals abans de ser arrabassades, el 1919-1923
Taüll 1.2 = les pintures “originals” guardades al museu, a partir de 1924
Taüll 1.3 = la còpia-reproducció manual de les pintures col·locada a l'església, el 1960
.
Les escomeses del procés de transformació en curs (estiu 2013) a grans trets són les següents:
.
- extracció de la còpia-reproducció en guix de les pintures (Taüll 1.3, ara depreciada)
- deixar al descobert les restes de la capa profunda (formaria part de Taüll 1.1, desaparegut el 1923) que va quedar després de l'arrabassament de les pintures originals (Taüll 1.2, al MNAC des de 1934)
- projectar un mapping d'imatges digitals realitzades a partir de les “originals” que sobre la capa mare profunda convenientment restaurada les reintegri de forma virtual (digital) configurant un nou protagonista:
.
Taüll 1.4 = còpia-reproducció digital o mapping de simulació de Taüll 1.2
Ara, doncs, el que s'està portant a terme (i qüestionant per una plataforma de veïns de la Vall de Boí) són els treballs per a la implementació de Taüll 1.4.
.
Què vol dir això, quines conseqüències pot tenir?
D'entrada deixa més oberta la interpretació del que són i han estat les pintures murals romàniques de l'absis de Sant Climent, de l'evolució dels esdeveniments relacionats amb la seva cotització cultural, artística i patrimonial i el seu impromptu en la memòria col·lectiva. Resulta, però, que una part del que us volem contar ja ho vam escriure el 1990 quan dèiem * :
És molt probable que la disposició a fer servir imatges numèriques en les estacions informativo-documentals i recreatives pugui alterar la concepció d'allò que és i que no és subjecte patrimonial.
L'ús de les tecnologies avançades de les imatges en moviment està predestinat a constituir un gran enrenou en la presentació dels patrimonis culturals i en l'evocació de memòries col·lectives.
Hem vist com al llarg d'aquest cent d'anys les actuacions directes sobre l'església i el seu llegat han estat contundents i arriscades... i seguíem dient:
Tenim, per tant, el suport d'una tradició dinàmica de la memòria col·lectiva. ¿Qui ens diu de no contribuir-hi també nosaltres? Què ens reté d'atrevir-nos a concebre una opció museística i patrimonial amplificadora de l'actual, que permeti a l'espectador de prendre part activa en el patrimoni? Per què no continuar i anar més a fons amb Taüll?
En un àmbit simulat, clònic si voleu, la versió àudio-visual de Sant Climent de Taüll constituirà un tot, un lloc de trobada, de contracció i de superposició entre imaginari conceptual i real.
És possible que... ... puguem pensar que mercès al quart podrem recuperar part de l'esplendor i magnificència del primer, perdudes en el moment de veure la llum com a objecte de veneració històrica, en ser arrabassades les pintures.
I, per tant, podem accedir a un canvi en els referents motivadors, fins ara només contemplatius. Mai les condicions tècniques per a la difusió-comunicació del passat cultural no havien estat tant operatives i tan a l'abast perquè això es produeixi.
L'exercici comparatiu al voltant de la interrelació contemporaneïtat sostinguda / concepció dinàmica del patrimoni és sobre la taula. Adonar-nos de les possibilitats que ens ofereix quan es tracta de Taüll pocs dubtes hi haurien d'haver. L'afirmació de contemporaneïtat que demanàvem i demanem perquè s'assoleixi el Taüll u punt quatre i es mantingui en la seva condició d'agent patrimonial dinàmic per excel·lència s'ens presenta clara i exigent. Ara és possible (a finals de setembre 13 continuen els treballs d'instal·lació in situ).
Confiem amb que els nombrosos visitants de l'església siguin beneficiaris d'una transferència patrimonial fins ara desconeguda, distinta de la que nosaltres i tots els antecessors nostres vam tenir, més ajustada als temps que corren, conforme al context que ens ha tocat viure. En definitiva per tal de que cadascú sàpiga trobar, escollir, bastir el seu 1.n. El meu, ara per ara, segueix essent l'1.4.
.
* Article publicat a Revista Cultura, núm. 13, juny 1990. Quarta època. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. ISSN: 0213 473 X. P. 51-54.
.
Postscriptum
Estem davant un cas excepcional que es va fornint amb tota mena de passatges que mantenen viva la condició contemporània de Sant Climent. S'acaba, doncs, de revifar el debat sobre si el Crist de Taüll que fins ara consideràvem que era un Pantocràtor resulta que es un Crist en Majestat. Ara, també, amb les exposicions Tàpies des de l'interior (Barcelona: MNAC i Fundació Tàpies) es comenta l'abast de la complicitat dels seus companys (Grup Taüll, 1954) i d'ell mateix amb el romànic i especialment s'especula sobre la trajectòria d'una part del fresc del frontal d'altar de Taüll integrat en una de les pintures exhibides, concretament Pintura romànica amb barretina (1971).