[In]Transparències. Variacions del diàfan

english español

Detalls de l’esdeveniment:

Títol de exposició: [In]Transparències. Variacions del diàfan
Artistes: Roberto Freitas, Lela Martorano, Haris Pallas, Cláudio Trindade
Curadoría: Herman Bashiron Mendolicchio, Marisa Gómez, Christina Grammatikopoulou,
Modesta Di Paola, Lucila Vilela
Data: Octubre 19th-31st, 2009.
Inauguració: Octubre 22nd, 2009, from 20.00 until 22.30
On: Gracia Arts Project, c/ Sant Honorat 11, Barcelona. tel.:0034 671300638
FACI CLIC AQUÍ PER VEURE MAPA

[In]Transparències. Variacions del diàfan

Aristòtil en el seu tractat De l’Ànima desenvolupa, en referència a la visibilitat, una concepció molt concreta de la llum i del diàfan. Així, pressuposa que per a veure-hi és necessari una sèrie contínua de medis diàfans, [In]Transparentes.

Els treballs presentats en l’exposició [In]Transparències. Variacions del diàfan evoquen, cadascú des del seu propi llenguatge, matisos que flueixen entre els límits d’aquest concepte del diàfan. Les obres seleccionades suggereixen un temps fràgil, memòries i imatges que es sobreposen en una lluminositat difusa, plantejada com un joc de transparències i opacitats.

Lela Martorano, en les seves fotografies de la sèrie Enlluernaments projecta una imatge presa d’un arxiu familiar sobre postals antigues de la ciutat de Granada. En aquesta fusió, les imatges s’enfonsen en colors i ombres, superposen les memòries en una única fotografia.

En Vacuos, de Claudio Trindade, la funció dels objectes queda anul·lada, fent visible aquesta actitud ambigua de protecció i aniquilació. La transparència del material que els embolica no solament revela, sinó que -en la mesura que inutilitza cada objecte- també oculta.

Roberto Freitas a la instal·lació Susurros treballa entre la ciència i l’art. Fabrica un mecanisme, una màquina, un aparell enginyós capaç de projectar la subtil activitat del vent, o més aviat, de la brisa. D’aquesta manera, a través del joc amb la llum, l’incorpori es fa visible, es converteix en imatge.

A la instal·lació Eclipsi Solar, Haris Pallas suggereix, a través d’ombres projectades, una presència. Volatitzades, les seves imatges apareixen i desapareixen, produeixen un sentit ocult sorgit del bony d’un cos en moviment, un cos que queda suspès en la seva pròpia ombra.

Així, al llarg del recorregut, la mirada llisca entre treballs que, alineats pel concepte grec del diàfan, conformen subtileses i porten a la vista plans de llum i poètiques de la transparència/in-transparència.

Mes sobre Roberto Freitas, Lela Martorano, Haris Pallas, Cláudio Trindade

CLICK HERE TO DOWNLOAD PRESS RELEASE [In]Transparencias. Variaciones de lo diáfano

Exhibition Organized By:

Presented In:

With the support of:

Technical Partner: